Pla estratègic del delta del Llobregat

Fa gairebé 20 anys del Pla Delta i moltes de les infraestructures que en ell es plantejaven estan ja en funcionament. Tot i existir encara algunes mancances des del punt de vista infraestructural, l’àmbit del Delta del Llobregat és sens dubte un dels territoris motors de l’AMB i de Catalunya. Repensar aquest territori i revisar el seu potencial com a tractor de l’economia metropolitana és fonamental en aquesta època de crisis. En aquest treball s’analitzen aspectes com la governança, la mobilitat i accessibilitat, la qualitat ambiental, el potencial econòmic i la dotació de xarxes de serveis d’aquest àmbit per a extreure conclusions i propostes per al seu futur desenvolupament.

  • Balanç d’execució del Conveni de cooperació en infraestructures i medi ambient al delta del Llobregat de 1994
  • Revisió de la legislació i la normativa sectorial d’aplicació
  • Plans sectorials de referència i processos de coplanejament
  • El PGM i el planejament derivat
  • El PTMB, el PDU i el Pla Δ
  • Actors, governança i participació
  • El paper de l’Ajuntament de Barcelona al si dels grans operadors de l’àrea
  • Dialèctiques existents entre els operadors de l’àmbit i necessitat de noves bases d’interacció entre ells
  • Plantejament d’una dinàmica d’integració urbana de l’àmbit. Interlocució participativa amb els “ciutadans distals”, els veïns i la població laboral
  • Usos del sòl
  • Destil·lació dels informes BR 2011 i UPC 2014
  • Descripció de l’estructura de la propietat, classificacions i qualificacions del sòl
  • Anàlisi del grau d’ocupació de l’oferta de sòl Inventari a nivell de parcel·la de tipus d’activitat, nombre de llocs de treball, volum facturació, etc. (treball de camp)
  • Estudi de la ubicació, quantia, qualificació urbanística i preus dels sòls disponibles (treball de camp)
  • Cens de plans i propostes urbanístiques a l’àmbit, i balanç crític d’aquestes
  • Necessitats d’actuacions públiques derivades del planejament urbanístic aprovat i/o en elaboració (vs. capacitat de les administracions per afrontar-les)
  • Quantificació i localització del dèficit d’equipaments
  • Quantificació i localització del dèficit d’espais lliures
  • Infraestructures i fluxos de mobilitat
  • Caracterització de les actuals xarxes d’infraestructures de mobilitat
  • Descripció dels projectes d’infraestructures en curs – abast i terminis
  • Definició d’un graf viari per a lleugers i pesants, i simulació amb Transcad dels fluxos de mobilitat en els diferents escenaris de xarxa
  • Caracterització quantitativa de la mobilitat de viatgers i mercaderies per O/D, t, modes i motius (horitzons 2016 i 2020)
  • Quantificació de fluxos veh*km, T*km a l’àmbit. Determinació de la fracció corresponent a la mobilitat generada/atreta per les polaritats i les àrees econòmiques
  • Determinació d’O/D i quantificació de fluxos de viatgers i mercaderies que passen pel port i l’aeroport
  • Anàlisi de resiliència de les infraestructures de mobilitat existents
  • Xarxes de serveis
  • Caracterització de les xarxes de serveis en la seva configuració actual
  • Descripció dels projectes en curs‑abast i terminis
  • Anàlisis de colls d’ampolla i resiliència de les actuals xarxes de serveis
  • Connectivitat
  • Anàlisi d’accessibilitat territorial per mode (Transcad)
  • Identificació de colls d’ampolla de connectivitat per xarxes i modes a escala interurbana i urbana
  • Sostenibilitat ambiental
  • Anàlisi funcional i orgànic de l’àmbit en relació a la biosfera, i identificació d’anomalies
  • Quantificació de fluxos ambientals (GEH, NOX, PM10, soroll, etc.) de les diverses activitats i de tot l’àmbit en el seu conjunt
  • Avaluació de riscos naturals
  • Avaluació de riscos associats a les activitats econòmiques
  • Habitabilitat (liveability)
  • Bones pràctiques d’inclusió urbana d’àrees industrials i potencial d’introducció de nous usos de ciutat en l’àmbit
  • Promoció i projecció de l’àmbit
  • Valoració del potencial del discurs sostenibilista com actiu de promoció econòmica. Posada en relleu dels actius intangibles i diferenciadors (història, medi natural preservat, el delta com a piemont de la muntanya de Montjuïc i els seus equipaments de cultura i lleure…)
  • Opcions estratègiques sobre usos preferents de l’espai – proposta d’organització espacial i estructura funcional de l’àmbit
  • Selecció d’indicadors quantitatius de seguiment i establiment dels valors per a t=0 i t=10 anys
Client: Ajuntament de Barcelona
Període: 2014 - 2018
Autor: Barcelona Regional