L’última setmana de l’exposició Arquitectures arran d’aigua, la Fundació Mies van der Rohe i Arquitectes per l’Arquitectura (AxA) amb la col·laboració de Barcelona Regional varen proposar Idees arran d’aigua, una sèrie de converses àgils en format petxa-kutxa, entorn del present i el futur del litoral de Barcelona.
Font: Barcelona Regional
L’esdeveniment va tenir lloc el passat 9 de gener al Museu Marítim, i va comptar amb unes paraules de benvinguda i introducció per part d’Anna Ramos (Directora Fundació Mies van der Rohe), Carlos Ferrater (Arquitectes per l’Arquitectura), Josep Bohigas (Director general de Barcelona Regional) i Xavier Matilla (Arquitecte en Cap de Barcelona).
Es varen presentar 10 projectes arran d’aigua, dos al marge del riu Besòs i la resta en àmbits del litoral de la ciutat. Les ponències constaven d’un màxim de 20 diapositives i 20 segons per diapositiva, és a dir, un màxim de 6 minuts i 20 segons per ponència.
Font: Barcelona Regional
Josep Parcerisa i Álvaro Clua presentaren el seu projecte “Gran Via al límit”, on proposen descompondre el mur del marge dret on la Gran Via es troba amb el riu Besòs, per tal de provocar una nova relació de continuïtat entre la llera ensotada i el nou parc que s’establirà remuntant l’espai disponible des del riu fins al nus viari.
Font: Barcelona Regional
Caterina Figuerola va presentar el projecte “Viure al Besòs”, elaborat amb el seu soci Jordi Claret. La seva proposta planteja, a partir del cobriment de la Ronda entre Baró de Viver i Bon Pastor, que la Ronda pugui esdevenir una infraestructura capaç d’assumir nous rols i de relacionar-se d’una nova forma amb la ciutat compacta.
La nostra companya Ioanna Spanou va exposar el projecte “De parking a parc”, que proposa la transformació de l’aparcament actual del front marítim de Sant Martí en un parc lineal arran de mar que es perllonga fines al Fòrum, per millorar la resiliència de la costa i reactivar un nou model de vinculació de la ciutat amb el seu litoral.
Font: Barcelona Regional
El quart projecte presentat, “Port plaça”, desenvolupat per Mariona Benedito i l’Estudio Herreros, planteja la transformació dels Molls de Mestral i Marina del Port Olímpic en un complex d’activitats relatives a la condició marítima de Barcelona.
Enric Batlle va explicar la proposta “Passos cap al mar”, on s’analitza el paper que poden jugar els espais lliures de la Ciutadella i el seu entorn per tal de recuperar la connexió amb el mar.
La proposta d’Arturo Frediani per al vessant marítim de Montjuïc està articulat en format còmic en el projecte “Quatre històries de Montjuïc”, com a anticipació utòpica de possibles escenaris on la muntanya ha esdevingut un autèntic paisatge quotidià.
Judith Leclerc, de l’estudi Coll-Leclerc, va exposar la seva proposta titulada “A primera línia”, per retrobar la identitat de l’espai cívic i urbà del Moll de Sant Bertran, al peu del Morrot. Un lloc en evolució, amb potencial per generar múltiples activitats marítimes, on plategen actuacions que permetin generar una ciutat “pluridimensional”.
Maria Solé Bravo va presentar la proposta de l’estudi BIG per l’edifici de les Tres Xemeneies del Besòs, una de les construccions més emblemàtiques del litoral metropolità.
Miriam García, de l’estudi LandLab, va presentar el seu treball “La reinvenció de la costa”, on es qüestiona sobre els possibles escenaris del litoral de la ciutat vers l’any 2100, amb els reptes i les incerteses que planteja el canvi climàtic. Lluny d’assumir aquestes dinàmiques climàtiques com un risc, ella proposa utilitzar-les com una oportunitat per a reconciliar la relació de la ciutat i els seus habitants amb el mar.
Maria Rubert i Àlex Giménez tancaren la sessió amb l’explicació de la seva proposta “Escenaris de futur al litoral”, on es plantegen estratègies per millorar la relació de la ciutat amb el mar a partir de la nova delimitació de la Zona Marítimo-Terrestre.