Els microorganismes (virus, bactèries i altres organismes), són imprescindibles per a la vida i conviuen diàriament amb nosaltres i amb qualsevol altra espècie. Es troben a tot arreu, a qualsevol superfície, a l’aigua, a l’aire i al sòl. Fins i tot en dorsals oceàniques on no hi penetra la llum, els microorganismes creen ecosistemes que no depenen directament de la llum solar i per tant de la fotosíntesis. Es calcula que en un litre d’aigua de mar superficial hi ha fins a 1 milió de bacteris i s’han contat fins a 10.000 milions de virus (JA Fuhrman, 1999). En el nostre organisme existeixen veritables ecosistemes microbians de bacteris, virus i llevats, amb una gran diversitat d’espècies i milions d’individus. De fet una persona pot tenir fins a 10 vegades més cèl·lules microbianes que cèl·lules humanes i la quantitat de bacteris d’un sòl individu adult és major que totes les estrelles de la via làctia (R Guerrero et Berlanga 2020).
Un d’aquest ecosistemes és la coneguda flora intestinal, l’anomenat segon cervell i base del nostre sistema immunitari, però també n’hi ha a la pell, als ulls, i a pràcticament tot el cos. Aquests microorganismes són imprescindibles per nosaltres i la gran majoria de les espècies són beneficioses i ens protegeixen davant d’altres espècies que ens poden provocar malalties. Alguns virus, encara més nombrosos que els bacteris actuen com a controladors d’aquests ecosistemes i també ens protegeixen contra microorganismes patògens. A més a més, es calcula que un 8% del nostra propi genoma prové de genomes vírics (retrovirus endògens) que al llarg de l’evolució s’hi han anat integrant (Roy J Britten 2004, C. Feschotte 2010, L.Brattas et al 2012). Sense virus, bacteris i d’altres microorganismes senzillament no podríem viure. Però algunes espècies bacterianes i alguns virus poden provocar malalties, com el cas del coronavirus SARS-CoV-2.
La crisis sanitària d’aquests darrers mesos, ha posat sobre la taula la hipòtesis de com i on es va transmetre als humans el virus SARS-CoV-2. Algunes hipòtesis apunten que l’origen hauria pogut ser en un mercat d’animals de Wuhan i l’hoste portador un pangolí que al seu torn s’hauria infectat pel contacte amb un ratpenat, encara que això no està confirmat i cal ser caut en aquest aspecte. En qualsevol cas la pèrdua de biodiversitat ocasionada per diversos factors és una de les principals causes de la transmissió de nous virus i malalties infeccioses entre l’espècie humana (J.Robbins 2012, C. O’Callaghan 2020, C Castells 2020, i C.Pablo 2020),tal com s’explicarà resumidament en aquest escrit. Abans de l’episodi actual de pandèmia per coronavirus SARS-CoV-2 molts experts ja alertaven de l’elevat risc d’ irrupció de noves malalties infeccioses degut a la degradació dels entorns naturals (J.Robbins 2012).
Segons un estudi publicat a la revista Nature el 71,8% de les noves malalties infeccioses tenen un origen en altres animals. Són les anomenades malalties zoonòtiques, com el virus del Nil Occidental, l’Evola, el VIH, la Malària o la malaltia de NIPAH entre moltes altres.
Font:Portada de l’article de Jim Robbins al New York Times el 2012“el 71,8% de les noves malalties infeccioses tenen un origen en altres animals. Són les anomenades malalties zoonòtiques”
Però seria un error pensar que el problema són els animals, ja que és l’alteració de l’equilibri dels ecosistemes el que provoca que els virus tinguin més possibilitats d’arribar a l’espècie humana (F. Valladares 2020, C Castells 2020, J.Vidal 2020). Les activitats humanes, la urbanització de zones noves en espais poc alterats i la destrucció de boscos provoquen una fragmentació i pèrdua d’habitats, amb la conseqüència de la pèrdua d’espècies. En un ecosistema equilibrat les diferents espècies s’autoregulen entre si, el depredador controla les poblacions de les preses, la quantitat de preses determinen la quantitat de depredadors, entre d’altres relacions. Els virus presents circulen entre les diferents espècies, però mentre que algunes en són portadores i potencialment transmissores de virus a l’espècie humana d’altres espècies actuen com a barreres ja que no són transmissores del virus o simplement aquest no s’hi desenvolupa (F. Valladares 2020), en un fenomen conegut com a efecte dilució (Springer Open, 2019). Però quan un ecosistema es veu alterat per l’activitat humana algunes espècies se’n poden veure beneficiades mentre que d’altres perjudicades i extingir-se amb la conseqüent pèrdua de biodiversitat. Això provoca que si una espècie és portadora d’ un virus potencialment infecciós i a més la seva població augmenta per la desestabilització de l’ecosistema, l’agent infecciós té més possibilitats d’entrar en contacte amb una persona.
“El que provoca aquest desequilibri dels ecosistemes i la conseqüent pèrdua de biodiversitat són algunes activitats humanes sobre el territori.”
Font:Agencia EFEEl que provoca aquest desequilibri dels ecosistemes i la conseqüent pèrdua de biodiversitat són algunes activitats humanes sobre el territori. Entre d’altres causes la destrucció de boscos salvatges per guanyar terrenys de pastura i cultiu que provoca una destrucció i fragmentació d’hàbitats i un major contacte de l’espècie humana amb d’altres espècies que poden ser portadors de malalties, l’aparició de ramaderia extensiva en aquestes zones amb molts caps de bestiar que provoquen també una major interacció dels animals salvatges amb els domèstics amb el potencial perill de transmissió de les malalties infeccioses. Una altra causa que s’apunta és el tràfic o comerç d’animals en els mercats asiàtics (F. Valladares 2020 ). L’esser humà al llarg de la història ha talat boscos, penetrat en entorns salvatges i guanyat terres pel cultiu o per la ramaderia però mai ho havia fet a aquest ritme ni a gran escala com passa actualment en alguns països de l’Africa, Brasil o la China, entre d’altres.
Aquestes malalties s’han transmès als humans originàriament en d’altres llocs del món, però s’ha de tenir en compte que per exemple en aus i mamífers hi ha aproximadament 1,5 milions de tipus de virus i la meitat potencialment podrien passar a l’espècie humana. A més a més en un context de canvi climàtic i escalfament global algunes malalties en que els seus portadors viuen en ambients més càlids que els nostres, en un futur podran arribar més fàcilment a les nostres latituds (F.Valladares 2020)
Tot l’exposat anteriorment pot explicar una epidèmia. Al llarg de l’historia i de la prehistòria de la humanitat n’hi ha hagut moltes (grip espanyola, VIH, febre groga, pesta negre, Evola, SARS, MERS, etc… (Folch, Ramon. 2020).), la majoria de les quals probablement no conegudes i segurament en contextos de grups humans poc nombrosos (sobretot a la prehistòria) en que l’epidèmia s’iniciava i s’acabava en aquests petits grups amb poc o nul contacte amb d’altres grups humans (E. Carbonell 2020). Però una pandèmia al ritme que s’ha expandit l’actual requereix d’altres elements com un món globalitzat, amb una gran mobilitat aèria internacional, turisme de masses, grans congressos multitudinaris i un sistema socioeconòmic que potencií aquesta globalització.
Font:airplanes-pictures.net
Des del punt de vista de l’ecologia de poblacions els virus i altres malalties infeccioses influeixen en les abundàncies de les poblacions salvatges fins el punt, en certs casos, de provocar extincions dels hostes (Jaume Terrades, CREAF, 2020). El debat sobre l’elevada i cada cop més creixent població mundial fa temps que existeix i les alertes sobre la sostenibilitat d’aquests creixement en un planeta finit com la terra i sobretot en un sistema econòmic com l’actual esta totalment en entredit. Una de les conseqüències de la poca sostenibilitat del creixement de la població mundial i de la sobreexplotació dels recursos naturals, és, entre d’altres, l’aparició de pandèmies que podrien fer disminuir molt la població mundial. Existeix una forta correlació entre el risc de pandèmies i la densitat de la població humana (Jones et al. 2008). Però en el cas de l’espècie humana els coneixements sobre les malalties infeccioses i els mecanismes per limitar la seva expansió entre la població (més o menys encertades i eficaces segons els països) ha permès que la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, hagi estat una pandèmia controlada, possiblement la primera gran pandèmia controlada malgrat tot. Pensem que la pesta negre o bubònica (1347 -1351) va matar entre 50 i 60 milions de persones a Europa, un terç de la població del moment (Folch, Ramon. 2020).
Com a espècie humana hem pogut minimitzar molt i contenir un virus que podria haver tingut un efecte sobre la salut i la vida de les persones molt més elevat. Si que és veritat que l’economia se’n ressentirà molt, però això també és conseqüència d’un sistema socioeconòmic en que només serveix el creixement amb tots els costos ambientals que això comporta. Per tant, encara que la natura al final té les seves lleis, l’espècie humana ha pogut maniobrar per minimitzar els efectes de la pandèmia com n’ha resistit tantes altres. Això no vol dir que no en vinguin de noves en altres moments i facin trontollar una mica més el nostre sistema de vida i els pilars de la societat del benestar, de l’economia i de les llibertats ara coartades, i posi encara més de manifest les desigualtats socials i les problemàtiques ambientals a les nostres societats.
Font:Sostenible.cat“La biodiversitat i un planeta sa ens protegeixen.”
Les pèrdues econòmiques són i seran extremadament elevades i la OMS ha anunciat que es destinaran 10.000 milions de dòlars a la investigació del SARS-CoV-2 i a una possible vacuna o tractament. A un sòl coronovarirus, a una sola malaltia zoonòtica d’entre les que hi ha hagut i les que poden venir en el futur. A partir d’ara ens hauríem de replantejar el preu de la destrucció de la biodiversitat i l’alteració dels ecosistemes, i si no surt més a compte, tant a nivell ètic però també econòmic conservar i respectar els nostres ecosistemes pel seu valor intrínsec però també per tots els beneficis que ens aporten com a espècie. La biodiversitat i un planeta sa ens protegeixen (F.Valladares 2020, C. O’Callaghan 2020).
BIBLIOGRAFIA Cédric Feschotte, 2010. Bornavirus enters the genoma. January 2010 Nature 463(7277):39-40 Jaume Terrades. Ecologia de les malalties infeccioses http://blog.creaf.cat/coneixement/ecologia-de-les-malalties-infeccioses/ JA Fuhrman, Marine viruses and their biogeochemical and ecological effects: Nature, vol. 399, no. 6736, pp. 541-548, 10 Jun 1999. Jones, K.E., N.G. Patel, M.A. Levy, A. Storeygard, D. Balk, J.L. Gittleman, P. Daszak. 2008. Global trends in emerging infectious diseases. Nature 451. doi:10.1038/nature06536 L.. Brattas et al, 2012. Controls a Gene Regulatory Network Based on Endogenous Retroviruses in Human Neural Progenitor Cells Roy J Britten, 2004 Coding sequences of functioning human genes derived entirely from mobile element sequences December 2004 Proceedings of the National Academy of Sciences 101(48):16825-30 Global trends in emerging infectious diseases https://www.nature.com/articles/nature06536 The Ecology of Disease https://www.nytimes.com/2012/07/15/sunday-review/the-ecology-of-disease.html Jaume Terradas:" En ocells i mamífers n’hi ha prop de 1,5 milions de virus i pot ben ser que la meitat puguin passar als humans" https://www.sostenible.cat/node/123433 El ecólogo que receta naturaleza contra los virus https://www.lavanguardia.com/vida/20200509/481027584994/ecologo-receta-naturaleza-contra-virus.html Cristina O'callaghan: “Cal protegir els ecosistemes i preservar la biodiversitat si volem prevenir futures pandèmies https://www.sostenible.cat/entrevista/cristina-ocallaghan-cal-protegir-els-ecosistemes-i-preservar-la-biodiversitat-si-volem