El Febrer de 2013 Yahoo! demanava als seus treballadors abandonar el teletreball i tornar a l’oficina. En un intent per salvar l’empresa, Marissa Mayer prenia aquesta decisió per millorar l’eficiència de la companyia i la col·laboració entre els equips. Segons Mayer, els equips dispersos redueixen la qualitat i la velocitat en que es desenvolupen els projectes. En canvi, les converses entre les persones que coincideixen a la cafeteria o pels passadissos són fonamentals perquè sorgeixin noves idees i s’acabin prenent decisions millors.

El 2017 una altra empresa tecnològica, en aquest cas IBM, demanava als seus treballadors tornar a l’oficina i canviava així la política que permetia el teletreball des del 2007. Aquestes decisions deixaven entreveure que les grans empreses tenien més dificultats per gestionar els seus equips quan es trobaven dispersos i que, tornant-se a unir, podrien competir contra les petites empreses i les startups, molt més àgils, que apareixien al sector.

Segons l’enquesta de població activa, el 2019 el teletreball a Espanya registrava una lleugera tendència a l’alça però, tot i això, les persones que normalment teletreballaven no arribava ni al 5% i les que ho feien ocasionalment era només del 3,5%. A més a més, moltes vegades el treball en remot s’entenia com un mecanisme per allargar la jornada laboral durant els vespres o per avançar feina el cap de setmana des de casa. Un any després, arrel del coronavirus, una enquesta de Gartner a nivell mundial conclou que un 88% de les empreses han hagut de demanar al seu personal que treballin des de casa.

Imatge amb llicència Creative Commons Zero, pikrepo.com

“Les empreses que no tenien el teletreball entre les seves prioritats s’han hagut d’esforçar per adaptar-se a una nova realitat on la tecnologia pot garantir la continuïtat del negoci durant el confinament”

Caldrà veure si aquesta tendència és només temporal. Les empreses que no tenien el teletreball entre les seves prioritats, o que no l’havien desplegat amb tot el seu potencial, han hagut de redefinir les seves polítiques internes i adaptar-se a una nova realitat. Les menys flexibles, o les que no havien reflexionat suficientment sobre l’ús d’aquestes tecnologies, han pres mesures improvisades que podrien posar en risc la seguretat de la informació.

Amb el confinament, les tecnologies també han tingut un paper important a les llars. La videoconferència ha permès estar en contacte amb les famílies i els amics. Les nenes i els nens en edat escolar s’han hagut d’adaptar a un conjunt d’eines que, en el millor dels casos, no eren les que utilitzaven habitualment per relacionar-se. En el nostre cas particular, a l’escola utilitzen GSuite com a plataforma de correu i per compartir documents i Jitsi per a les tutories i aclarir dubtes amb els professors. Pel que fa a les extraescolars, segueixen les classes de música per Skype i les d’anglès per Zoom. Amb la família, per molt que a mi em pesi, guanya WhatsApp.

Les empreses han hagut d’escollir aquelles tecnologies que s’integrin millor amb els seus processos de negoci, tenint en compte que el teletreball no pot suposar una renuncia a la seguretat i al control de les dades. És preocupant que, en aquelles on s’han pres mesures improvisades i d’urgència, acabin amb males experiències i amb conclusions errònies que reforcin la idea que la productivitat, el teletreball i la flexibilitat laboral no són compatibles.

No obstant, encara que el teletreball no trobi el seu encaix en la cultura de l’organització, a partir d’ara els plans de contingència hauran de preveure escenaris de confinament en aquells sectors on l’ús de la tecnologia pugui garantir la continuïtat del negoci.

Més enllà de la tecnologia, expertes de la UOC reflexionen sobre els perills del teletreball en un article on analitzen les dificultats per superar la sensació de soledat o per desconnectar i per delimitar els temps de connexió. D’obligada lectura.

Així doncs, tindran raó les grans organitzacions com Yahoo! i IBM, i com a éssers socials que som, el teletreball serà només una solució temporal per fer front a situacions d’emergència? O podrem finalment, persones i empreses, adaptar-nos a aquest canvi de paradigma? Aviat ho sabrem i la societat viurà molts canvis on la tecnologia hi tindrà un pes rellevant.

EL TELETREBALL EN ENTORNS DE CAD I SIG

Els requisits per treballar en remot estan totalment condicionats al programari que utilitzem per desenvolupar la nostra activitat.

La situació actual de pandèmia ens permet entendre com, fins i tot en aquells sectors on no semblava factible, la tecnologia hi jugarà un paper decisiu en un futur immediat. La telemedicina permetrà diagnosticar i fer el seguiment de pacients a distància i ja es presenta com un mecanisme per reduir costos i poder atendre a una població cada cop més envellida. El 5G és una de les tecnologies que garantiran l’ample de banda i unes latències molt baixes que permetran, fins i tot, operar a distància.

“En entorns de CAD o de 3D, l’ús intensiu de gràfics requereix desplegar sistemes més optimitzats per garantir el teletreball que en entorns tradicionals d’ofimàtica o de gestió”

Imatge amb llicència Creative Commons Zero, pikrepo.com

D’una manera semblant, per treballar en remot amb eines de CAD, de SIG, de 3D o en general amb aplicacions de disseny que utilitzen gràfics de forma intensiva, tenen uns requeriments a l’hora de treballar en remot superiors a les aplicacions d’ofimàtica o de gestió.

Arrel del COVID-19, Bentley, el fabricant d’un dels programaris de CAD que utilitzem a Barcelona Regional i que ens condiciona la manera d’organitzar els sistemes d’Informació, publicava un article per reflexionar com treballar des de casa durant aquesta crisis.

L’article proposava quatre possibilitats per treballar en remot:

1. Utilitzar el seu gestor documental propietari especialitzat en projectes de CAD.
2. Utilitzar una VPN i altres sistemes per accedir en remot a les dades.
3. Endur-se l’ordinador de l’oficina a casa.
4. Instal·lar-se les aplicacions a un ordinador domèstic.

Quan treballem en projectes complexos que tenen un abast territorial molt ampli, com el desenvolupament de grans infraestructures, el volum d’informació acostuma a ser gran i les dades es troben estructurades en centenars de fitxers i de referències externes a les que cal tenir accés per poder treballar-hi. D’altra banda, en aquests projectes no intervé una única persona, i per treballar de manera eficient, les dades es troben estructurades en una xarxa d’emmagatzematge accessible per a tot l’equip. És evident doncs, que les opcions 3 i 4 no són una solució i, d’intentar-ho, la dispersió de la informació dificultaria el desenvolupament i seguiment del projecte.

D’altra banda, un gestor documental com el que proposa el fabricant, facilitaria el control de versions i la gestió de les dades disperses que els integrants de l’equip es descarregarien als seus ordinadors per treballar-hi en remot, sense necessitat d’estar connectats a la xarxa d’emmagatzematge corporativa. A Barcelona Regional valoràvem aquesta solució el 2001 quan les limitacions de la connexió a Internet i les tecnologies d’accés remot no permetien treballar amb dades d’aquesta complexitat.

En aquell moment l’accés remot estava més que resolt per les aplicacions d’ofimàtica o de gestió empresarial, però no va ser fins el 2009 que van començar a aparèixer sistemes que milloraven l’ús remot d’aplicacions intensives en gràfics en temps real.

Des de llavors, a Barcelona Regional hem seguit de molt a prop els avenços en l’ús dels escriptoris remots com a sistema únic de teletreball, tant pels usuaris d’aplicacions ofimàtiques com pels usos intensius de CAD i SIG. Evidentment, els requisits a nivell de maquinari no són els mateixos per a tothom, però la millora de les connexions a Internet i l’arribada de la fibra òptica a les llars ha permès simplificar la infraestructura necessària.

L’arribada del 5G es preveu com una revolució que aportarà millores al teletreball, facilitant les connexions en mobilitat, i promovent l’ús de les tecnologies d’accés remot a sectors on fins ara era impensable. Ha arribat el moment en què els departaments de TI, fins ara centrats en garantir la seguretat de les dades, hauran d’incloure entre els seus plans de contingència els mecanismes que permetran treballar en remot en cas d’una altra pandèmia. Estem preparats?