Emergència, o més aviat urgència, que des del món científic fa dècades que es ve anunciant. Si busquem al diccionari en línia de l’enciclopèdia catalana, per emergència trobem en la segona definició:
Def: Esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata. En cas d’emergència, aviseu-me! Situació d’emergència. Sortida d’emergència.
Subratllaria greu i imprevist, així com que demana una actuació immediata. El primer cop que es parla d’escalfament global és anterior a 1992. El primer informe del Panel Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC) és de 1990 i recollia la recerca feta fins aleshores sobre l’escalfament del planeta. La cimera de Río, i d’això ja fa 27 anys, és la primera vegada on governs, ens regionals i locals i ONGs discuteixen en una cimera de caràcter global sobre l’impacte dels gasos d’efecte hivernacle sobre el planeta. Per tant, podríem dir que difícilment és un esdeveniment imprevist. De fet l’IPCC ha anat creixent fent informes cada cop més robustos, més extensos i amb major nivell de coneixement científic. Les evidencies ja no són discutibles i cada cop des de més disciplines es tenen evidències dels efectes del canvi climàtic i del seu origen antropogènic.
A escala geològica, el planeta ha canviat diverses vegades la seva temperatura, això ha comportat canvis molt dràstics, canvis en la distribució biogeogràfica dels ecosistemes, extincions massives i condicions a la terra molt diferents de les actuals, però des de fa més de 3.500 milions d’anys hi ha vida a la terra. Per tant, es podria dir que, amb una mirada estrictament ecològica, el planeta ja ha patit diverses vegades aquesta situació “d’emergència”, el fet diferencial és que mai s’havia produït a una taxa tan ràpida de canvi (des de la revolució industrial) i provocat per una única espècie, si, la nostra. Aquests dos fets són essencials, jo n’afegiria un altre: que l’homo sapiens segurament és l’única espècie que és capaç d’estudiar el fenomen, mesurar-lo, projectar-lo a futur i n’és conscient que el seu model econòmic, fonamentat amb combustibles fòssils i consum de recursos finits de manera linear, n’és el causant.
Perquè doncs declarar ara una emergència? Perquè més de 1.600 ciutats, governs regionals, estats estan declarant l’emergència? Els motius són diversos. Per una banda, els científics ens diuen que estem lluny dels acords de París i que si no actuem de manera ràpida i intensa no podrem quedar-nos per sota dels 1,5 – 2,0 oC. Hem d’arribar a emissions neutres abans del 2050, i les ciutats tenen molt a dir i fer, ja que són les responsables del 70% de les emissions d’efectes hivernacle. Però la realitat és que la setmana passada vam superar un nou record de concentració de CO2 a l’atmosfera, és a dir, que estem lluny del camí de reduir les emissions i no anem en la direcció de garantir un futur per a les següents generacions.
Un altre motiu és que es pretén aprofitar l’onada que han generat els moviments socials en aquest darrer any. Les manifestacions i, sobretot, la implicació dels joves lluitant per un futur planetari és sens dubte una gran embranzida que cal aprofitar per fer pressió sobre els lobbies, els estats i les grans corporacions.
La dificultat recau en què cal un canvi de model, no només un canvi de model energètic, o un canvi de model alimentari, o un canvi de model de mobilitat. Cal un canvi radical de sistema econòmic, ens cal un nou model no fonamentat en l’extracció de recursos, no fonamentat en el consum de recursos fòssils, i no fonamentat en indicadors que sempre han de créixer i que només se centren en el consum.
Esperem que les declaracions no siguin una moda passatgera, un seguir la corrent, ja que ara toca estar del costat dels ambientalistes. Espero que hi hagi molta sinceritat en les declaracions, que aquestes no es quedin en bones paraules i intencions. Si les declaracions no van recolzades per pressupostos contundents, per compromisos de consens entre partits i les diferents administracions, segurament hauran servit per fer, en el millor dels casos, petits passos. Però el canvi que es reclama és de calat i cal una transformació radical del sistema. Tots hi estem interpel·lats i tots hi podem fer molt més del que ens pensem, tant en actuacions a nivell individual, familiar com col·lectiu. El món ha de fer front a la més gran crisi ecològica i humanitària de la seva història, la dificultat recau en si, com a societat, serem capaços de fer-hi front.
Biblio:
Le Treut, H., R. Somerville, U. Cubasch, Y. Ding, C. Mauritzen, A. Mokssit, T. Peterson and M. Prather, 2007: Historical Overview of Climate Change. In: Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Solomon, S., D. Qin, M. Manning, Z. Chen, M. Marquis, K.B. Averyt, M. Tignor and H.L. Miller (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA.