Ens fa particular il·lusió compartir amb vosaltres el projecte per a la transformació del passeig de Sant Martí, en un dia tan especial. Ja fa tres anys que hem començat a treballar-hi, i la veritat és que ha sigut una experiència molt interessant, en termes de procés i en termes de contingut. El projecte es va activar el 2018, en un moment on s’engegaven una sèrie de plans i reflexions absolutament lligades amb el nostre àmbit d’estudi. El Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat, el Pla Clima, entre ells, destaquen l’àmbit d’estudi com una peça estratègica pel present i pel futur de la ciutat, en termes de resiliència, de connectivitat i permeabilitat, de la reactivació de la relació de la ciutadania amb el mar, de recosir la ciutat amb la costa i de la resposta als efectes del canvi climàtic. Sembla molt demanar per a una franja de tan sols uns 45 mts d’ample. El text, a continuació, és una breu explicació del projecte, inclòs en la publicació de BR: De parking a parc.

Al llarg dels últims 30 anys la franja de contacte entre la ciutat i el mar ha anat desenvolupant-se amb diferents ritmes, amb diferents operacions i amb un objectiu comú: obrir la ciutat al mar. Les tres etapes d’aquesta transformació (Port, Vila i Ports Olímpics, Fòrum), totes elles representatives del context socioeconòmic i polític en el qual es van plantejar i desenvolupar, han sigut de les transformacions urbanístiques més significatives a l’hora de construir la imatge contemporània de la ciutat de Barcelona, una imatge que l’ha portat a ser un referent internacional en termes d’urbanisme i disseny arquitectònic.

Tanmateix, avui dia, la continuïtat del front litoral és encara una assignatura pendent, especialment en l’àmbit Llevant: Costa creure que actualment el passeig marítim de Barcelona acabi en dues grans esplanades: la primera ocupada fins fa molt poc per un aparcament gratuït. La segona utilitzada puntualment per grans esdeveniments. Ubicades entre la Vila Olímpica i el Fòrum, el passeig de Sant Martí i la gran plataforma ideada en el seu moment per a implantar-hi un zoo marí als anys 90, han assumit durant dècades la condició de lloc ¨perifèric¨ entre les transformacions de referència del litoral, adquirint progressivament un caràcter fortament provisional.

És urgent afrontar la ¨finalització¨ del passeig marítim de Barcelona per garantir la connectivitat longitudinal al llarg de tot el litoral de la ciutat. No obstant, la connectivitat és tan sols un dels reptes que aquest espai hauria d’afrontar, uns reptes propis de la metròpolis contemporània i lligats a l’especificitat del lloc. El paisatge litoral ha estat construït guanyant terreny al mar i, per tant, té un caràcter artificial, sustentat i segurament cada vegada més fràgil vers els efectes del canvi climàtic: L’augment del nombre de nits tropicals, tòrrides i càlides es farà notar en major mesura en la zona litoral que a la resta de la ciutat i l’augment del nivell del mar transforma l’actual desnivell d’aproximadament 4mts entre la cota del passeig i la platja en una autèntica salvaguarda versus la inundació. Segons l’estudi elaborat en el marc del Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat, pràcticament la totalitat de la superfície de les platges de Llevant i Nova Mar Bella quedaran en zona inundable. Aquesta reducció de les platges entra en conflicte amb el seu ús social que presenta una clara tendència en augment: El 2016 les platges van arribar a acollir al voltant de 4.700.000 visitants, superant gairebé de 1.000.000 el nombre d’usuaris d’anys anteriors. Aquesta pressió per l’ús social a les platges entra en conflicte amb la pèrdua constant de sorra de les platges pels temporals, cada vegada més intensos degut a l’efecte del canvi climàtic, que comprometen els usos esportius i d’oci que s’hi desenvolupen.

La pregunta clau sembla ser: com podem redefinir l’espai litoral, començant pel front marítim de Sant Martí, per tal de plantejar escenaris de transformació que permetin millorar l’adaptabilitat de la primera línia de costa i la seva resiliència vers els efectes del canvi climàtic, a la vegada que:

• Proporcionin un ambient de màxim confort pels ciutadans.
• Contribueixin a completar tant el corredor verd del litoral a escala ciutat com a completar una estructura de verds funcional a escala de barris.
•  Reactivin la vinculació de la ciutat amb el seu litoral, tant a nivell espacial com d’usos.
•  Ajudin a gestionar el desequilibri entre la pressió d’ús social de les platges i el dels espais públics al litoral.
•  Proposin noves relacions amb el mar, nous imaginaris espacials que afegeixin valor als ja presents a la resta dels espais del litoral.

El projecte, per encàrrec i amb el seguiment de l’Ajuntament de Barcelona (Model Urbà. Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona), afronta els reptes anteriors i proposa la transformació de l’esplanada de l’aparcament en un parc lineal arran de mar que es perllongui fins al Fòrum, passant per la plataforma, a primera línia de mar, participant així en la continuïtat dels fluxos de bicicletes i de vianants al llarg de tot el front litoral, la millora de la resiliència de la costa vers els efectes del canvi climàtic i l’activació d’un nou model de vinculació de la ciutat amb el seu litoral.

La proposta

La gran pineda

En sentit longitudinal, es proposa la creació d’una pineda litoral sobre unes dunes verdes amb un passeig principal a primera línia de mar i un carril bici al costat muntanya al llarg de l’avinguda del litoral. La proposta reprodueix l’atmosfera d’un paisatge mediterrani litoral a l’hora que es garanteix una bona adaptabilitat en el medi que l’acull: La pineda i el seu substrat arbustiu s’adapta a les diferents necessitats de les zones projectades, pel que respecta a la densitat arbòria i la selecció d’espècies, per potenciar l’experiència de gaudir de l’espai públic i per configurar un ambient molt lligat i adaptat a l’especificitat del lloc, adaptant-se a la salinitat, a la sorra i a l’abrasió del vent, Mitjançant la vegetació de la pineda, la permeabilització del sòl i la generació de petits espais d’aigua es genera una infraestructura verda multifuncional que relligui els espais públics del front litoral i amb solucions basades en la natura augmenti les prestacions ecosistèmiques dels espais oberts al llarg de la costa, en termes de termoregulació, de biodiversitat i de regulació del cicle de l’aigua.

Les portes al mar

En sentit transversal, els carrers que creuen la Ronda Litoral, els c/de Bac de Roda, Selva de Mar i Josep Pla, a la seva arribada al passeig es transformen en espais públics d’estada, unes noves portes al mar. Aquests espais estan pensats com a places que acullen petits serveis i equipaments. Des de les portes al mar neixen unes àmplies baixades a la platja, amb forma de grades verdes que ofereixen espais de descans i de visuals cap al mar. El mur que sosté la diferència de cota entre la ciutat i la platja es conserva però es transforma en una transició més suau, més verda i més amable per l’usuari.

En l’àmbit de la plataforma, es proposa la continuació de l’eix de la Rambla Prim i la seva ¨baixada¨ fins a primera línia de mar, mitjançant una rampa generosa que salvi el desnivell actual, atribuint a la re-connexió de tota aquesta part de la ciutat amb la costa i enfortint el caràcter estratègic que ja té la Rambla Prim pels barris del Besòs des de la Sagrera fins al mar.

Un rere-platja actiu

El passeig s’identifica com a un rere-platja actiu, com un espai públic de passeig i d’estada. Integrades dins de la franja verda hi trobem espais de mides i funció diversa per tal d’oferir oportunitats de lleure, joc i esport als visitants. Es busquen doncs àmbits multifuncionals i polivalents dotant de riquesa tot el llarg del passeig i que poden acollir algunes de les activitats esportives que actualment es desenvolupen a la sorra de la platja, en uns espais polivalents amb sorra alleugerint així la pressió de les platges i aprofitant al màxim aquesta ¨segona línia” del litoral. La mateixa topografia de les dunes, les grades de les baixades al mar, els jocs d’aigua, els espais de sorra, inviten a l’experimentació activa de l’espai com a una zona de joc, per a totes les edats, però sobretot per als més menuts.

La proposta, en resum, es basa a aquesta estructura bàsica: portes i baixades al mar, passejos, espais polivalents i molt verd. Les imatges que aquí es presenten representen possibles concrecions morfològiques d’aquesta estructura per recuperar aquest gran espai per als ciutadans.