Sóc i sempre he estat resident a Barcelona. Els meus inicis com a ciclista urbana van començar 20 anys enrere, quan estava finalitzant la carrera; portava des dels 8 anys utilitzant l’autobús com a principal mitjà de transport per desplaçar-me, primer a l’escola i posteriorment a la universitat. I n’estava realment tipa.

Vaig aprofitar que tenia una mountain bike usada i em vaig animar a començar a aprofitar-la per anar a la facultat.

Malgrat que en aquell moment ni la ciutat disposava d’una infraestructura de carrils adequada per a les dues rodes, ni les persones tenien una infraestructura mental preparada per conviure amb altres sistemes de mobilitat; el meu enamorament va ser immediat.

Des d’aquell moment la bicicleta es va transformar en el meu principal mitjà de transport per ciutat.

Durant gairebé 15 anys, he tingut la immensa sort que les meves feines sempre han estat a una distància màxima de 7 km respecte al meu habitatge. Amb el temps la mountain bike es va transformar en una plegable, la ciutat també es va anar tornant més amable amb les bicicletes (no tant amb els/les que les conduïm). I jo he seguit sempre sent una ciclista urbana convençuda, malgrat els abusos que tant usuaris com dissenyadors fem d’aquesta evolució (carrils mal dissenyats, invasió d’espais no permesos, utilització de dispositius prohibits, negligència envers les normes de trànsit, etc.)

Fa un parell d’anys en un dels meus darrers moviments laborals, el meu destí va ser Sant Just Desvern. Fins aquell moment els meus desplaçaments de feina, sempre havien estat agradables; però 12 km amb un desnivell considerable, carregada amb tuppers, i amb una climatologia cada vegada més exigent pel que fa a la calor i el vent, van fer que els trajectes diaris pedalant se’m tornessin força feixucs.

Com mai he considerat el cotxe i/o la moto com una alternativa adequada per moure’m de forma habitual per Barcelona, vaig començar a mirar-me les bicis elèctriques amb uns altres ulls. Vaig tenir la fortuna de trobar una oferta excel·lent a Wallapop… i oli, en un llum. Les anades i vingudes a  la feina van tornar a convertir-se en un dels moments agradables de la jornada.

Sota el meu parer els avantatges de les bicis elèctriques són molt senzilles d’enumerar; a les ja conegudes de qualsevol bicicleta cal afegir-hi el fet de poder augmentar la distància a recórrer, la desaparició de grans suades, la possibilitat de reduir el temps de trajecte en cas de necessitat, i poder graduar l’esforç físic que hom està disposat a fer segons les circumstàncies de cada moment.

Com a inconvenients en destacaria el pes (acostumen a rondar els 20 kg), el preu, que fa que no vingui de gust deixar-la a l’aire lliure, ni amb un cadenat bo, i el fet d’haver de controlar periòdicament la càrrega de la bateria; l’autonomia de la qual oscil·la entre els 40 i els 90 km en funció de marca i model.

Ara que tinc 11 km de distància fins a Barcelona Regional, continuo pensant que, en el meu cas, la bicicleta elèctrica és, a banda de la més econòmica; la millor i més divertida de les maneres de desplaçar-me, tant per la meva salut, com per la de la resta dels que m’envolten.

Salut i pedals.