La reducció futura de recursos hídrics a conseqüència del canvi climàtic és un fet, igual que ho és l’augment de la recurrència de les sequeres a mig termini d’acord amb les projeccions fetes des del Servei Meteorològic de Catalunya. Per tant, totes les mesures per a reduir la demanda són necessàries. La mitjana metropolitana de consum d’aigua per persona i dia de l’any 2006, va ser de 116 litres persona i dia. L’impacte mediàtic que va provocar la gestió de la sequera del 2008, va contribuir a una major conscienciació ciutadana en front de l’estalvi d’aigua a les llars, el què va comportar la reducció substancial del consum mitjà metropolità fins a arribar als 104,5 litres persona i dia actuals. La reducció provocada pel canvi d’hàbits, més la implantació de les mesures que es comenten a continuació, permetrien situar-se en un futur proper, en la xifra dels 100 litres/ persona i dia.
La sensibilització de la societat, l’evolució de les tecnologies i l’adaptació de les normes constructives, són alguns dels factors que han de permetre reduir encara més i gestionar millor la demanda d’aigua.
Des del PECIA s’han proposat mesures per a reduir el consum d’aigua potable i fer una millor gestió. En alguns casos, aprofitant recursos alternatius de proximitat per a usos no potables, on ara s’utilitza aigua potable, i en d’altres reduint directament la demanda. Pel que fa a l’aprofitament de recursos alternatius, es proposa l’aprofitament de les aigües grises en edificacions de més de 20 habitatges i en equipaments hotelers amb més de 100 places. També es planteja l’aprofitament de les aigües pluvials i l’aigua producte del rentat de filtres de piscines per a usos de reg en habitatges unifamiliars i zones verdes públiques així com la potenciació d’ús d’aigua regenerada i subterrània per a usos industrials i municipals. Aquestes mesures es podrien aplicar de forma complementària o individual, d’acord als volums d’aigua que pugui aportar cada sistema d’aprofitament.
En el cas de la hipòtesi mitja, l’estalvi potencial estimat equivaldria al volum de la nova dessaladora que l’ACA proposa construir a Cubelles per a garantir l’abastament a la regió metropolitana Sud.
Com a mesures d’estalvi, s’ha proposat la instal·lació de mecanismes d’estalvi directe com són perlitzadors i atomitzadors a les aixetes, la instal·lació d’automatismes que evitin llençar aigua en els circuits d’aigua calenta sanitària, es a dir, que no surti l’aigua fins que assoleixi la temperatura d’ús, i finalment la instal·lació de sistemes de reducció de pressió en habitatges per a reduir el cabal de forma genèrica per a tots usos.
Els estalvis potencials s’han postulat fent tres hipòtesis. La primera, anomenada optimista, considera un grau de penetració alt de totes les mesures, i contempla que totes elles s’apliquen en tots els edificis dels sectors existents que s’hagin remodelat d’aquí a 2050. La segona, hipòtesi mitja, considera un grau de penetració més baix, considerant que l’any 2050 s’hauran implantat totes les mesures al 50% a excepció de la de instal·lació de perlitzadors i airejadors, que ve obligada per un tema normatiu i per tant es considera que s’aplicarà al 100%. Finalment es considera una darrera hipòtesi, la pessimista, on només s’implanta aquesta darrera mesura d’obligat compliment ja ara.
Per a fer el càlcul de les reduccions potencials de la demanda d’aigua potable s’ha estimat el nombre de reformes integrals que hi haurà en els habitatges i edificacions a partir de la seva antiguitat mitjana, i tenint en compte que s’aplicarien als nous sectors de desenvolupament. Segons les hipòtesis estudiades s’estima que en total es podrien arribar a estalviar 37 hm3 d’aigua l’any per a la hipòtesi més optimista, el que suposa el 15% de la demanda d’aigua potable futura prevista. Per a les hipòtesis mitja o pessimista aquest volum anual estalviat seria de 23 i 8 hm3 respectivament.
En el cas de la hipòtesi mitja, l’estalvi potencial estimat equivaldria al volum de la nova dessaladora que l’ACA proposa construir a Cubelles per a garantir l’abastament a la regió metropolitana Sud.
Les mesures toves s’han plantejat amb criteris de sostenibilitat i racionalitat econòmica, adaptant la seva aplicació a cada tipologia d’edificació i equipament. L’estalvi d’aigua permetrà als ciutadans recuperar els costos d’explotació i inversió. En aquest sentit, la potenciació i suport econòmic per introduir aquestes mesures permetran assolir estalvi elevats.
Le reducció de les demandes futures introduint les mesures toves d’estalvi i eficiència en l’ús de l’aigua, permetran planificar millor les alternatives per a garantir l’abastament en l’àmbit metropolità. Seran alternatives més resilients, més econòmiques, més petites i més pròximes.
La seva adopció també comportarà la reducció directa d’estalvi energètic i d’emissions de CO2. En aquest sentit cal tenir en compte que cada litre d’aigua estalviat equival a 1,68 Wh d’energia estalviada. L’estalvi potencial d’energia considerant la hipòtesi de reducció de demanda d’aigua optimista, és de 62 GWh per any, energia que representa un 16% del consum energètic total del cicle de l’aigua metropolità.
La incorporació de mesures toves per a l’estalvi d’aigua, permetrà reduir la demanda futura d’aigua i energia, així com assolir un dels objectius de l’economia verda fixada per la UE, que és l’ús eficient dels recursos, disminució del carboni i responsabilitat social.