Adaptació de les oficines de BR
Per Rubén Palma

La crisi del coronavirus ha vingut per trastocar tot allò tal com el coneixíem. Però d’una forma molt més evident ha afectat les relacions socials i interpersonals. Aquest cop dur i d’un dia per l’altra ha canviat per complet les nostres relacions. Durant aquest temps de reclusió hem rebut tota mena de notícies referents al virus i al seu mètode de propagació i en moltes ocasions les versions eren contradictòries. Encara ara com ara no queda clar com és el mecanisme de transmissió del virus, però sí que ha quedat clar que és altament contagiós.

Les diferents recomanacions de l’OMS s’han anat sumant a les de cada país creant així una sèrie de mesures que anaven des de les posicions més estrictes a unes altres molt més laxes. De les recomanacions inicials de distanciament social i ús de mascaretes fins a les actuals on ja no és una recomanació sinó una obligació respectar les distàncies i l’ús de mascaretes i a més, com sembla que serà, es podrà multar amb 100 € a qui no compleixi amb aquesta obligació de fer ús de la mascareta.

Tot plegat ha deixat un panorama on no només la distancia i l’ús de màscares és necessària sinó que a més cal garantir una higiene total per tal de garantir que barrem el pas a la propagació del virus i on la gran preocupació que ens ha acompanyat durant el confinament ha sigut com fer una tornada a la normalitat amb totes aquestes mesures implementades.

“Per fer complir aquestes mesures cal fer una intervenció directa al nostre entorn.”

 

Per fer complir aquestes mesures cal fer una intervenció directa al nostre entorn. Ho hem començat a veure als supermercats i d’altres negocis que van continuar oberts durant el període més estricte del confinament. Però és ara quant, fase a fase, tornem als llocs comuns i veiem com aquestes mesures els han modificat. Restaurants, sucursals bancàries, el petit comerç, són els exemples més evidents d’aquestes intervencions. Però i els nostres llocs de treball, com han canviat? I quant durarà aquest període d’incertesa amb aquestes mesures al nostre voltant?

De la mateixa manera que l’adaptació de l’empresa per fer arribar el teletreball a tots nosaltres va ser ràpida i eficient, també les nostres oficines han hagut d’adaptar-se amb velocitat i eficiència per tal de complir amb els requisits demanats per l’administració i que aquesta intervenció garanteixi la seguretat de totes aquelles persones que hagin de fer ús de les oficines durant aquest període especial impedint la propagació lliure del virus.

Arribats a aquest punt molt de vosaltres us preguntareu com serà el meu lloc de treball d’ara endavant? Com ha quedat les oficines després del seu arranjament? Quines són aquestes modificacions?

“Disposem de gel hidroalcohòlic repartit per tota l’oficina”

 

Una de les mesures més importants és el fet de disposar de gel hidroalcohòlic repartit per tota l’oficina. També disposarem de guants i màscares d’un sol ús -aquestes últimes a petició directa de l’interessat. Trobarem recordatoris tant horitzontals com verticals que ens avisaran de quines normes s’han de respectar, com mantenir sempre una distància de seguretat o esperar el nostre torn a banys o impressores per respectar sempre aquesta distància. A terra trobarem fletxes que ens indicaran quin és el recorregut que hem de seguir per tal d’arribar als diferents llocs de l’oficina. Als banys trobarem unes guies visuals per tal de recordar-nos com ha de ser una rentada de mans eficient.

Però sense cap mena de dubte la intervenció amb més impacte és la separació vertical entre taules. Per fer aquesta divisió s’ha optat per uns panells de policarbonat cel·lular tal com els que es fan servir a sostres, galeries o porxos exteriors. Aquest material queda subjectat a les taules per uns rectangles de fusta i aquests a la vegada adherits a les taules per mitjà de velcro.

“…fent servir aquest material l’element en qüestió adquiria una posició més temporal, més efímera dintre de l’espai…”

 

Al moment de prendre aquesta decisió es va valorar l’ús de metacrilat però dos factors van fer decantar la decisió a fer ús d’aquest altre material. Per una banda hi havia ( i encara avui dia), una ruptura d’estoc a tot arreu donada l’alta demanda del material. Això volia dir que trobar-ne suposava assumir un cost molt més elevat del preu de mercat de tan sols uns mesos enrere. Aquest cost encara que assumible per l’empresa feia absurda la despesa.

L’altre factor té més a veure amb una decisió purament psicològica que necessita ser explicada amb aquest raonament: Tota la situació que estem vivint és evident que ens genera incertesa per molts aspectes però un d’ells i possiblement els menys clar és fins quan durarà aquesta nova situació? Fins quan haurem de mantenir aquesta distància?

Això va portar a decidir que l’instal·la cio d’un element tan solemne i de pes com una mampara d’un centímetre de gruix, de tants metres lineals i a tantes taules era donar-li massa entitat a un element que l’hi suposem temporalitat. Llavors es va decidir que fent servir aquest material l’element en qüestió adquiria una posició més temporal, més efímera dintre de l’espai cohabitat.

Ens fa falta com a societat entendre que la solució a aquesta nova realitat és propera i que les solucions que ara ens separen només són temporals i que dintre de molt poc viurem una nova realitat on poder apropar-nos els uns als altres torni a ser un plaer i no pas un risc vital.