Lídia Padrós
La Bici a BR: Entrevista Lídia Padrós
Per Joana Llinàs

En aquest número parlem amb la Lídia Padrós, de l’equip de mobilitat, una de les persones més fidels a la bicicleta! Plogui, faci fred o nevi, la Lídia sempre que pot ve a BR en bici. La seva BH lligada al passadís de l’entrada és ja un símbol de BR 😉

 

Quan vas començar a anar per Barcelona en bicicleta?

Ufff! D’això fa mil anys! Vaig començar a la universitat. En aquella època ningú anava en bicicleta a classe, jo diria que no hi devia haver ni ancoratges per deixar-les al campus de Camins. Vaig començar perquè un amic em va animar. Ell es movia en bici per tot arreu però a mi em feia por perquè realment hi havia molt pocs espais segurs per on circular. En aquella època vivia aprop de la Sagrada Família i anava a estudiar a la biblioteca de les Aigües, a la Pompeu. Com que tenia el carrer Marina al costat m’era molt fàcil agafar el carril bici i baixar fins la biblio. I així vaig començar. Quan sortia, moltes vegades m’arribava fins el mar i feia un passeig pel litoral, que sempre ha estat un dels meus espais preferits de la ciutat. A banda d’anar a la biblioteca i de passejar vora mar, però, no la feia servir per gaire més.

 

I quan la vas començar a fer servir de manera habitual?

El canvi es va produir quan vaig començar a venir a BR en bici. És curiós, però aquest cop també em van convèncer! En aquella època hi havia unes tres o quatres persones que venien a BR en bici de manera habitual, no més. A mi em feia gràcia provar-ho, perquè tot i que per Barcelona em feia por, al poble de petita hi anava sempre i amb el meu tiet fèiem excursions el cap de setmana pels camins de l’Empordà. És el que té créixer en un poble, la bicicleta pels camins i algunes carreteres secundàries és segura i el teu radi d’acció com a adolescent és molt més gran que a la ciutat. Però bé, torno al que estava dient.

Al principi tot eren excuses: és que no estic en forma, és que farà molta fred a l’hivern, és que farà molta calor a l’estiu, és que sóc fumadora i no sé si podré, és que arribaré suada, és que no sé ben bé com venir… al final un dia em vaig decidir a provar-ho. Un diumenge vaig agafar la meva BH dels anys 70 (herència de la meva mare) i ho vaig provar. I la veritat que em va agradar molt! El dilluns següent ja la vaig agafar per anar a BR i des de llavors sempre més! La veritat que va ser tot un descobriment. Recordo els primers temps que quan obria els ulls al matí, pensava…que bé ara agafaré la bici!

 

Font: Lídia Padros

 

Quin tipus de bicicleta portes?

A mi sempre m’han agradat les bicicletes clàssiques, les trobo un objecte preciós, i per casualitat sempre he tingut una BH. La primera la vaig haver de canviar perquè al final ja no frenava i la que tinc ara la vaig comprar en un taller del raval. La vaig veure de casualitat un dia passejant i no me’n vaig poder estar…va ser amor a primera vista! L’havia restaurat el mecànic del taller i tot era nou menys el quadre. La bici anava perfecte, era preciosa i a més discreta per deixar-la al carrer, la bici ideal. I encara la tinc. Crec que és important que la bici que portes t’agradi, hi ha un vincle especial entre la bici i tu i configura un element més de la teva personalitat.

 

Quines mesures de seguretat fas servir?

Al principi sempre anava sense casc però després de veure un accident a la Gran Via vaig decidir comprar-me’n un. Tot i això, només el faig servir per anar a BR, per moure’m per la ciutat el trobo molt incòmode de portar. La bici la lligo amb dos candaus tipus U i no me l’han robat mai (toco fusta). La resta de coses que no tinc lligades me les han robat totes: el seient, el timbre, el far de davant, els llums del darrera i fins i tot el cavallet! Encara em pregunto quina utilitat li deuen haver trobat al meu cavallet…

 

Què milloraries en el teu itinerari en bici fins a BR?

El més difícil sempre ha estat passar del carril bici de la Gran Via i arribar fins al polígon de la Zona Franca. A mi no m’ha agradat mai anar per la calçada amb els cotxes i els autobusos, no sóc aquest tipus de ciclista. Sempre arribava a BR per l’Av. Carles I, el pas inferior sota la Ronda i el carrer 2, carrer 62. Aquest tram el faig per la vorera del polígon i he reconèixer que a l’hivern, quan és fosc no és gens agradable. Si ja fa mitja por esperar l’autobús a segons quines hores, anar sola i amb bici per uns carrers deserts plens de camions i poc il·luminats, encara és més dissuassiu. Amb tot, ho faig, i per sort no m’he trobat mai amb cap situació que m’hagi generat por de veritat.

Ara amb el nou carril del Pg. de la Zona Franca la cosa ja canvia i per fi hi ha una connexió decent amb la ciutat. Tot i això, el carril bici al costat de la vorera a mi no m’agrada. En un carrer com aquest, amb tantes parades d’autobús i tanta activitat de vianants i de càrrega i descàrrega a la vorera, crec que hagués funcionat molt millor a la part central. A mi m’agraden els carrils bici centrals, tenen moltes menys interferències amb els girs a dreta i esquerra i com a ciclista tens molta més visibilitat i control del que passa al teu voltant, a banda de que són més ràpids, però bé, sobre això, es podria discutir llarga estona…i no ens posaríem d’acord.

 

Per Barcelona també et mous en bicicleta?

I tant! Començar a anar a BR amb bici va canviar la meva manera de moure’m per la ciutat. A partir de llavors sempre m’he mogut amb bici a tot arreu. Això no vol dir que no agafi el transport públic però en general, pels trajectes que jo faig la bici és el mode més competitiu. I no només m’atrau en termes de temps, sinó en termes de gaudir de la ciutat i de fer esport cada dia sense haver-hi de pensar. Anar amb metro és ràpid, però anar en bicicleta és, a més, agradable i et permet gaudir del trajecte. Et toca el sol, el vent a la cara, veus la gent, el paisatge i vius el ritme de la ciutat. Aquest ritme a la vegada tant lent i tant ràpid m’encanta. És el que més m’agrada, tant a la ciutat com quan estic de viatge.

 

Font: Lídia Padros

 

Com vas començar a viatjar amb bici?

Quan em vaig passar a la bici em va entrar el cuquet de fer-la servir com a mode de transport per viatjar. Vaig estar donant-li voltes un temps de per on podia començar i vaig arribar a la conclusió, fàcil per altra banda, que me n’havia d’anar a Holanda. I així ho vaig fer. El primer problema que em va sorgir va ser, i quina bici m’emporto?

Portar la bici és, fins a dia d’avui, i en tots els viatges que he fet des de llavors, el principal problema. Posar la bici en un avió és caríssim. Amb el tren sempre hi ha problemes, hi ha països que ho tenen ben resolt, però Espanya encara està molt a la cua. Per posar-la en un AVE o en un Avant és un drama. Has de desmuntar la bici i posar-la en una bossa especial. No pot ser una caixa ni pot estar embalada, ha de ser una bossa. I clar, quan viatges en bici el que vols és dur el mínim pes possible, i no carregar amb una bossa que pesa 4 kg tot el viatge. No està resolt. Amb autobús sol ser més fàcil, però tot depèn de la companyia. N’hi ha algunes que et deixen embalar-la i t’alliberes de la bossa, però amb el bus, si el recorregut és llarg, que sempre ho és, et pots trobar que hi hagi molt equipatge i que tot i haver pagat per la bici, et quedis a terra tu i bici perquè té prioritat la roba i les maletes per sobre de tot. És un tema que s’ha de treballar. A Holanda finalment vaig optar per comprar-me’n una i al final del viatge la vaig revendre en un mercat.

Superat aquest primer pas, Holanda és un autèntic paradís per la bici, i un país molt bonic per viatjar així. A més, tenen una associació d’amics de la bici “Vrienden ob de Fiets” que té una xarxa d’allotjaments a tot el país. T’ofereixen allotjament i esmorzar per uns 20€ la nit i t’acullen apassionats de la bici de tot tipus. Vaig dormir en llocs increïbles i la gent va ser molt amable i molt acollidora. Aquesta experiència, com el primer dia que vaig agafar la bici per anar a BR, va ser el principi d’una història sense fi. Si un vol descobrir com és viatjar en bici Holanda és un bon lloc per on començar, tot i que al món hi ha molts pocs llocs així.

 

I ja per acabar, què li diries a algú que s’està pensant això de passar-se a la bici?

El primer que li diria és que no s’ho pensi i que ho provi. Si t’ho pares a pensar apareixen les excuses que deia abans i no n’hi ha cap que no es pugui superar. Si no estàs en forma, anar en bici és una bona manera de posar-thi; si fa fred, anar en bici és la millor manera de no passar-ne (fes dos carrers pedalant i llavors et preguntes si fa fred); si fa molta calor quan arribis et dutxes; si fumes et pot ajudar a deixar-ho (jo de fet ho vaig deixar durant un parell d’anys després d’haver començat); si sues doncs et portes roba per canviar-te i si no saps com venir doncs preguntes a l’equip de mobilitat que segur que et donarem un cop de mà! D’excuses n’hi poden haver moltes, el més important és provar-ho i la resta vindrà sol.

 

Font: Enric Fargnoli