El passat dissabte dia 1 de Febrer vam assolir una fita històrica. Per primer cop el Metro amb passatgers va arribar a la Zona Franca. Ha estat un procés llarg i lent, que va començar a principis del mil·lenni i que ha de continuar encara amb la resta de parades del carrer A i l’esperada connexió del tram central de la L9/L10 que permetrà una millor connexió amb la resta de la xarxa.
Però després de felicitar-nos per aquesta fita històrica, cal aterrar a la crua realitat. Excepte per alguns privilegiats que viuen al costat de la línia, la L10 no és una millora significativa en temps de viatge i representa, en la majoria de casos, una excursió per mitja Barcelona. El 23 segueix sent encara la millor opció si l’agafes en el seu horari de pas. En el millor dels casos el guany és d’uns 5’ a favor de la L10. Només cal veure que el primer dia laborable a les 7:30 del matí vam baixar 8 persones a la parada, i catorze dies més tard érem uns 15, vam duplicat la demanda!
La situació actual representa a més una patacada important. El confinament i el teletreball mantenen la línia buida, gairebé fantasmagòrica. A més, es preveu una arrencada progressiva que serà complicada per el transport públic. Les aglomeracions a les que estem acostumats representen un handicap important per complir les recomanacions de distanciament i a més s’afegeixen algunes recomanacions d’utilitzar el transport privat.
Esperem s’acabi la crisi sanitària, l’econòmica i las social a les que ens veiem abocats, però posar una estació de metro en un polígon industrial no assolirà mai una demanda important, més si tenim en compte les grans extensions “deshabitades i inhòspites” que cal recórrer a peu des de la parada de metro fins la feina i que l’aparcament al carrer segueix sent abundant i gratuït, quan no subvencionat i reservat al propi edifici de l’empresa.
Tinguem esperança però, en els darrers mesos es veien més bicicletes i patinets al polígon, ja hi ha nous carrils bici que haurien de propiciar aquest mode de transport, i la combinació amb el metro pot ser un nou revulsiu per l’ús de mitjans més sostenibles.