Les xarxes WiFi domèstiques i l’accés remot
Per Antonio Tobella, Enric F.

Després de mesos treballant en remot degut a la crisis sanitària, des del Departament de Sistemes d’informació vàrem preparar una enquesta que tenia per objectiu conèixer la percepció de totes les persones que formen part de l’equip de Barcelona Regional sobre el funcionament de les TIC.

En aquest, i en articles propers que prepararem, intentarem donar resposta als dubtes més freqüents que ens heu fet arribar durant tots aquests mesos de confinament i de pandèmia. I per començar, parlarem de problemes domèstics amb la connexió a Internet.

Tot i que un 85% dels enquestats asseguraven tenir una connexió de fibra òptica, les incidències més habituals que hem rebut han sigut per problemes de lentitud a l’hora de treballar amb els escriptoris remots.

Percepció dels problemes per treballar en remot segons l’enquesta

Un problema de rendiment o de lentitud pot ser degut tant per les comunicacions i per la infraestructura de servidors on volem connectar, que podria estar saturada i per sobre de la seva capacitat en moments puntuals, com per la connexió domèstica des d’on connectem. Diagnosticar els problemes de rendiment de la infraestructura de servidors pot ser fàcil (comptem amb les eines) però complexes i costós de resoldre. En canvi, quan el problema és domèstic, intervenen alguns factors que queden fora del nostre control.

Quins elements poden provocar problemes amb la connexió a Internet?

Si bé algunes vegades els problemes de connexió poden ser deguts a l’operador que ens subministra l’accés a Internet, amb la fibra òptica no acostuma a ser el cas més habitual. En canvi, les xarxes sense fils depenen de varis factors.

El primer, la distància. Les parets i els materials com el ciment, les superfícies de marbre o el totxo poden ser un obstacle pel senyal. Elements com els miralls o les estructures metàl·liques també en dificulten el pas. Com més lluny del punt d’accés Wifi ens trobem, més fàcil serà que hi hagi elements que empitjorin la qualitat de la connexió però aquestes no són les úniques fonts d’interferència.

La freqüència electromagnètica d’alguns electrodomèstics és molt semblant a la de les xarxes Wifi de 2,4Ghz. Els microones en funcionament són segurament el cas més clar, però altres objectes com els telèfons sense fils o els monitors per a bebès poden ser una altra obstacle pel senyal. En canvi, una connexió WiFi de 5GHz interfereix menys amb aquests elements i és més ràpida, però el senyal arribarà a menys distància.

“La distància, les interferències amb altres objectes que tinguem a casa, o altres senyals Wifi propers, poden influir en el funcionament i en la qualitat de la nostra connexió”

La latència

La latència es pot resumir com una suma de retards que pateix una xarxa en la propagació i transmissió de paquets. Per exemple, amb una latència alta, el temps que triga un clic del nostre ratolí en arribar a l’escriptori remot pot provocar una experiència de treball molt incòmoda.

Amb una latència molt alta (a la imatge podeu veure que arriba a 1.717ms) treballar en amb un escriptori remot és impossible.

Quan treballem amb un escriptori remot enviem comandes a través de clics de ratolí o del teclat i volem una resposta ràpida, en temps real però si la latència supera els 100ms, inevitablement l’experiència serà poc fluïda.

Cal tenir en compte que no té res a veure treballar amb un escriptori remot, que ha de donar resposta a unes accions impossible de preveure, que veure la nostra sèrie preferida a través d’Internet. Les plataformes de vídeo sota demanda disposen de mecanismes perquè aquest es pugui reproduir sense interrupcions encara que hi hagi un problema de connexió puntual.

Què podem fer? Algunes comprovacions molt bàsiques

Test de velocitat

La primera comprovació és la més senzilla. Existeixen eines a Internet, per exemple Speedtest.net o fast.com, que permeten mesurar l’amplada de banda i ens donaran una latència aproximada amb el nostre proveïdor.

Comprovar la latència

Tots els sistemes operatius porten eines molt bàsiques que permeten fer-se una idea de la latència de la nostra connexió. Un ping continu permet detectar si en algun moment la latència augmenta per sobre de 150ms que segurament és quan més detectarem els problemes de velocitat amb l’escriptori remot.

El ping és una eina molt útil. En els sistemes Windows, amb el paràmetre -t es pot deixar aquest procés executant-se indefinidament. En altres com Linux o MacOS no cal aquest paràmetre.

Un ping a Google no ens dirà la latència entre la nostra connexió i els servidors de BR, però és un primer indicador per saber si la connexió a Internet es manté estable.

A quina de les nostres xarxes WiFi és millor que ens connectem?

A dia d’avui, la majoria dels routers que instal·len els operadors són de banda dual: Suporten la WiFi 2.4GHz i la 5GHz.

Les freqüències de senyal més altes de 5GHz (que en realitat van dels 5,1 als 5,8Ghz en funció del país) permeten aprofitar millor la velocitat contractada. És una banda de freqüències menys sensible a les interferències, però també és possible que alguns dispositius antics, com les impressores sense fils, encara no s’hi puguin connectar. També tenen l’inconvenient que el senyal arriba menys distància.

La banda de 2.4GHz és més lenta i està més exposada a més interferències, però en canvi arriba a més distància. Podem escollir aquesta connexió si ens trobem a una distància on la 5GHz arriba amb més dificultat.

Repetidors de senyal, i xarxes Mesh

Tot i que els repetidors són la solució més econòmica quan volem ampliar la distància a la que arriba el senya de la WiFi, és difícil trobar el lloc exacte on el punt d’accés tingui visibilitat i bona connexió amb el router i que hi tinguem un endoll.

Les xarxes Mesh milloren en molts aspectes els repetidors clàssics i s’han fet més populars a l’ambit domèstic perquè comencen a ser assequibles i són més fàcils de configurar.
Aquests sistemes es basen en una estació base, que s’acostuma a connectar a un port del router de l’operador, i diferents satèl·lits que es reparteixen per la casa. Cadascun dels elements que formen aquesta xarxa compten amb la intel·ligència necessària i es comuniquen entre ells per determinar on és millor que es connecti el nostre ordinador portàtil o dispositiu mòbil. D’aquesta manera ens podrem moure amb llibertat i sempre estarem connectats al punt d’accés òptim.

I si res funciona?

Quan la connexió a Internet no funciona correctament primer hauríem d’assegurar-nos que no és un problema de la WiFi. Aquí només hem explicat alguns motius i com fer les primeres comprovacions. Existeixen moltes més eines, com Wifi Analyzer que escapen de l’abast d’aquest article.

No obstant, no descarteu fer la prova connectant-vos directament per cable al router per assegurar-vos si el problema és de la xarxa sense fils. Si l’ordinador no té connexió de xarxa Ethernet, existeixen adaptadors USB que poden ser molt útils quan ens donem per vençuts amb la WiFi.

I si res funciona, pregunteu-nos i mirarem si podem trobar una solució.