Les vores del Besòs són els espais públics que discorren en els marges dret i esquerre en el tram final del riu Besòs, des del riu Ripoll fins a la seva desembocadura 10 km més enllà. Aquestes àrees delimitades entre el mur del límit de la llera del riu i la primera línia de façana dels barris de l’entorn immediat, tenen una amplada variable i estan compartides per 4 municipis, el que representa un gran repte de gestió, de coordinació i de governança. Les vores són l’espai públic dels barris amb el riu, donen gruix i potencien el parc fluvial i defineixen la façana fluvial.

Històricament les ciutats de l’entorn del riu havien crescut de forma desordenada i girant l’esquena a aquest, ja que en aquell moment el riu era un clavegueram a cel obert i s’inundava periòdicament. La regeneració de les aigües del riu Besòs a finals dels anys 90 del segle passat va propiciar la recuperació de la llera del riu com a espai d’ús i gaudi públic i com a corredor ecològic. Per això, ara la situació ara és ben diferent: les aigües baixen netes, la llera és un gran parc i el corredor fluvial és avui un paisatge d’alt valor ecològic i recreatiu. Falta, però, cosir aquest paisatge amb els barris que l’envolten, resoldre els conflictes de connectivitat a l’escala de la ciutat i per la mobilitat quotidiana entre les dos marges del riu, tradicionalment tan distanciades entre sí.

Les vores del Besòs estan compartides per 4 municipis i 22 barris, el que representa un gran repte de gestió, de coordinació i de governança, que es recull a l’Agenda Besòs. El Consorci del Besòs va encarregar a Barcelona Regional  la redacció d’un document de criteris per a les vores del Besòs, focalitzat en el seu marge dret, d’on sorgeixen 13 projectes en el marc de quatre línies d’actuació estratègiques.