Font: PxHere

Un dels efectes que comporta la crisi climàtica és l’augment generalitzat de la calor i l’increment i intensitat dels episodis de calor extrema (onades de calor, nits tòrrides, dies tòrrids, etc). Això ha comportat una creixent preocupació en els entorns urbans (on s’hi afegeix l’efecte illa de calor), ja que té efectes sobre la salut de les persones, especialment als col·lectius més vulnerables, com gent gran, nadons o malalts crònics.

Moltes ciutats estan implantant diferents mesures per adaptar-se a aquestes noves condicions, i una d’elles ha estat la de crear refugis climàtics per proporcionar ambients frescos per a la població que ho necessiti.

A escala mundial hi ha 3 grans zones d’implantació dels refugis climàtics: a moltes ciutats dels Estats Units, d’Europa i d’Austràlia.

Ja fa tres estius que Barcelona disposa d’una xarxa de refugis climàtics que ha anat creixent estiu rere estiu. Enguany la xarxa està formada per 202 espais, distribuïts per tota la ciutat i degudament senyalitzats. Aquesta xarxa va entrar en funcionament el passat 13 de juny i durarà fins al 15 de setembre.

Podeu consultar aquí tota la seva informació: Xarxa de Refugis Climàtics | Barcelona pel Clima | Ajuntament de Barcelona
 

Xarxa Refugis Climàtics de Barcelona – Estiu 2022
Font: Barcelona Regional
  

Aquesta xarxa està formada per espais públics (biblioteques, centres cívics, casals socials, casals de gent gran, complexos esportius, el centre d’emergències de Barcelona, equipaments ambientals, escoles refugi, museus i parcs refugis) aprofitant i optimitzant l’ús d’equipaments públics ja oberts en període estival, que compleixen els següents criteris:

• Són espais que proporcionen confort tèrmic a la població, mentre mantenen altres usos o funcionalitats.
• Són espais que disposen de climatització o elements que fan que siguin frescos (presència de vegetació, tendals, làmines d’aigua, elements d’ombra, i/o altres elements que proporcionen unes temperatures agradables).
• Han de tenir una bona accessibilitat per a la gent amb mobilitat reduïda, proporcionar àrees de descans (cadires), aigua i ser segurs.
• En cas dels parcs, són aquells amb una superfície de més de 0,5 ha, que tenen una presència elevada de verd urbà (NDVI > 0,4), amb arbres que proporcionin ombra i que estiguin distribuïts de forma agrupada (no lineals) per crear ambients frescos. Es valora com a elements positius la presència d’arbres caducifolis i làmines d’aigua. Són accessibles a persones amb mobilitat reduïda i disposen de fonts d’aigua i seients.

«L’actual xarxa de Refugis climàtics de Barcelona dona un servei a 5 minuts caminant al 54% dels barcelonins, i a 10 minuts al 95% de la població.»

Font: Ajuntament de Barcelona.

Xarxa Estiu 2022- Àrea d’influència de cada espai refugi a 5 minuts caminant

Font: Barcelona Regional
 

Per altra banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona també ha creat una xarxa metropolitana de refugis climàtics. Aquesta xarxa fa 2 estius que funciona i enguany està formada per 55 espais, de 9 municipis metropolitans: Badia del Vallès, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Sant Feliu de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Podeu consultar aquí tota la seva informació: Refugi climàtic – Àrea Metropolitana de Barcelona (amb.cat)

Font: Barcelona Regional

La xarxa metropolitana dona un servei a 10 minuts caminant a més de 750.000 persones, que representa el 23,27% de tota la població metropolitana, i en cas de no comptar amb la població de Barcelona (perquè ja té la seva xarxa de refugis pròpia) representa el 47,10% de la població.

El repte actual de les xarxes de refugis climàtics de Barcelona i de l’àrea metropolitana és augmentar el grau de coneixement d’aquests espais per part de la població. Per això han activat campanyes de comunicació, distribució de materials divulgatius, cartells informatius a punts estratègics (farmàcies, CAP, etc), jornades informatives i una senyalització específica per augmentar l’ús d’aquests espais, especialment pels col·lectius més vulnerables.

Bon estiu, i en cas que sigui molt calorós ja sabeu on podeu anar a refugiar-vos.

La Bústia ètica és l’instrument mitjançant qualsevol persona o entitat pot establir comunicació amb l’Òrgan de Vigilància i Control per posar en coneixement possibles incompliments de les normes internes de l’empresa o de normes legals.

Recentment, s’ha posat en funcionament una millora en la comunicació entre la Bústia del Canal Ètic i les persones que la utilitzin. Tal com sabeu, a través del Canal Ètic es poden enviar comunicacions a l’Òrgan de Vigilància i Control tant de forma anònima, com identificant la persona en cas que aquesta introdueixi voluntàriament les seves dades de contacte. Quan la persona opta per enviar un comunicat anònim, el sistema anterior no tenia cap manera d’establir una comunicació bidireccional, impedint poder demanar ampliació d’informació o aclariment de dubtes, o simplement poder explicar la resolució final de la seva comunicació.

És per això que s’ha buscat un nou sistema que garanteixi l’anonimat però que permeti mantenir una comunicació amb els membres de l’Òrgan de Vigilància i Control del Codi Ètic.

Aquest nou sistema està basat en la plataforma gratuïta i de codi obert de GlobaLeaks, que té com a objectiu garantir la confidencialitat de les comunicacions. És un sistema utilitzat per moltes organitzacions a nivell mundial, entre elles, la Bústia ètica de l’Ajuntament de Barcelona.
 

«GlobaLeaks és un sistema utilitzat per moltes organitzacions a nivell mundial. La Bústia Ètica de l’Ajuntament de Barcelona n’és un exemple.»

Font: Ajuntament de Barcelona
 

Podrem accedir a aquest nou sistema de comunicació a través de la web de Barcelona Regional (Transparència / Canal Ètic): CANAL ÈTIC | Barcelona Regional, Agència Desenvolupament Urbà (bcnregional.com)

«La plataforma genera un codi únic per cada comunicació que la persona demandant podrà utilitzar per fer un seguiment de la seva petició i afegir preguntes o aclariments sense haver de revelar la seva identitat.»

El Codi Ètic és aplicable a tots els nivells de l’empresa, incloent-hi el Consell d’Administració de la Societat, el Comitè d’Experts de Barcelona Regional, els càrrecs directius, els òrgans de control i la totalitat del personal, així com, en la mesura que sigui possible, als proveïdors i clients de Barcelona Regional. Podeu consultar Codi-Ètic-BR.pdf (bcnregional.com).
 
Els àmbits d’actuació del Codi Ètic estan vinculats a la transparència i a la contractació, el medi ambient, la seguretat col·lectiva i la salut pública, el dret a la intimitat, el dret d’igualtat, la seguretat en la feina, els drets laborals, el mercat i els consumidors, la corrupció, els impostos i la seguretat social, la propietat intel·lectual i industrial, la seguretat informàtica i l’ordre urbanístic.
 

Aprofitem per desitjar-vos un bon estiu.
Òrgan de Vigilància i Control

Ja fa més de 2 anys que vam començar a treballar amb l’Observatori Ambiental del Litoral-Besòs. La zona des del segle passat és un Espai amb grans infraestructures ambientals (Edar de Sant Adrià, Ecoparc, Planta de Valorització energètica, central DHC, central de recollida pneumàtica), grans infraestructures viàries i 4 centrals de cicle combinat .

La desembocadura del Besòs és un àmbit amb molta pressió ambiental, tant històrica degut a les activitats industrials del segle passat com pel seguit d’infraestructures que estan plenament actives a dia d’avui.

De fet un dels reptes de la transformació del Fòrum va ser integrar tot renovant algunes d’aquestes instal·lacions i generar un dels gran espais públics que permet relacionar els barris amb el front litoral. Amb els anys ha esdevingut un espai de grans esdeveniments que tenen lloc sobre la depuradora més gran de Catalunya.

Fruit de les pressions veïnals i de les plataformes ecologistes els dos Ajuntaments Barcelona i Sant Adrià de Besòs van decidir a tirar endavant l’Observatori Ambiental del Litoral-Besòs.

L’Observatori per ara recull informació sobre diversos vectors. Aigua, Aire, Residus, Sòls i en un futur proper esperem que biodiversitat i olors.  El valor de l’Observatori és que s’han fet aflorar dades que no sempre son fàcilment accessibles com per exemple el resultats de les PM_2,5 de l’estació de qualitat de l’aire de Sant Adrià, o les dades d’entrada a la Edar del Besòs tant de cabal com de qualitat, també s’han recollit informació sobre els expedients de les activitats potencialment contaminants, entre d’altres.

Ha estat una feina lenta i ha calgut tenir paciència en recollir dades de les diferents administracions implicades, la Generalitat (ACA, ARC, DG Qualitat Ambiental; Medi Natural), l’Àrea Metropolitana (DSCA, DSR), Diputació de Barcelona, els dos Ajuntaments, el Consorci del Besòs i les plataformes veïnals.

El propers passo seran organitzar una jornada sobre qualitat de l’aire i salut i esperem que seguim ampliant els seus continguts.

GlobaLealks és una plataforma d’alertes (en anglès, whistleblowing) basada en programari lliure que té per objectiu preservar una societat oberta i transparent on tothom pugui adreçar les seves queixes als òrgans de control de qualsevol entitat i denunciar de manera anònima les irregularitats que es detectin.

És una plataforma amb llicència Open Source AGPLv3 utilitzada a diferents països de la UE per complir amb les lleis de transparència i les directives de whistleblowing que van entrar en vigor el 16 de desembre de 2019 amb la Directiva Europea 2019/1937 de Protecció dels denunciants. La Cort Penal Internacional, les oficines anti-frau del govern català i valencià, o la Bústia Ètica i de Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona ja l’utilitzen.

Existeixen altres solucions de programari lliure com SecureDrop que és utilitzada per mitjans com The Washington Post, The Guardian o Al Jazeera. Tot i ser una plataforma molt segura, el seu inconvenient és que només s’hi pot a través de Tor. Es tracta d’un protocol de connexió a la xarxa anònim però només accessible per persones que conneguin com accedir-hi. Globaleaks, en canvi, és accessible a través de la web tradicional.

Els administradors de la plataforma, en general persones dels departaments de TIC, només tens accés a la configuració tècnica de la plataforma i no als continguts. Només els membres designats de l’Òrgan de Control tenen accés als missatges rebuts a través d’aquest canal.

Tecnològicament és una plataforma que s’executa sobre Linux. Té suport per Debian i per Ubuntu i emmagatzema les dades en una base de dades SQLite. El servidor web està basat en Python (Python Twisted) i la amb un front-end desenvolupats amb AngularJS i Bootstrap.

Per si algú té interès en desplegar-ho, en aquest en aquest enllaç trobareu la descripció tècnica de la plataforma i per si teniu dubtes del seu funcionament el codi font es pot descarregar des de Github.

Sóc i sempre he estat resident a Barcelona. Els meus inicis com a ciclista urbana van començar 20 anys enrere, quan estava finalitzant la carrera; portava des dels 8 anys utilitzant l’autobús com a principal mitjà de transport per desplaçar-me, primer a l’escola i posteriorment a la universitat. I n’estava realment tipa.

Vaig aprofitar que tenia una mountain bike usada i em vaig animar a començar a aprofitar-la per anar a la facultat.

Malgrat que en aquell moment ni la ciutat disposava d’una infraestructura de carrils adequada per a les dues rodes, ni les persones tenien una infraestructura mental preparada per conviure amb altres sistemes de mobilitat; el meu enamorament va ser immediat.

Des d’aquell moment la bicicleta es va transformar en el meu principal mitjà de transport per ciutat.

Durant gairebé 15 anys, he tingut la immensa sort que les meves feines sempre han estat a una distància màxima de 7 km respecte al meu habitatge. Amb el temps la mountain bike es va transformar en una plegable, la ciutat també es va anar tornant més amable amb les bicicletes (no tant amb els/les que les conduïm). I jo he seguit sempre sent una ciclista urbana convençuda, malgrat els abusos que tant usuaris com dissenyadors fem d’aquesta evolució (carrils mal dissenyats, invasió d’espais no permesos, utilització de dispositius prohibits, negligència envers les normes de trànsit, etc.)

Fa un parell d’anys en un dels meus darrers moviments laborals, el meu destí va ser Sant Just Desvern. Fins aquell moment els meus desplaçaments de feina, sempre havien estat agradables; però 12 km amb un desnivell considerable, carregada amb tuppers, i amb una climatologia cada vegada més exigent pel que fa a la calor i el vent, van fer que els trajectes diaris pedalant se’m tornessin força feixucs.

Com mai he considerat el cotxe i/o la moto com una alternativa adequada per moure’m de forma habitual per Barcelona, vaig començar a mirar-me les bicis elèctriques amb uns altres ulls. Vaig tenir la fortuna de trobar una oferta excel·lent a Wallapop… i oli, en un llum. Les anades i vingudes a  la feina van tornar a convertir-se en un dels moments agradables de la jornada.

Sota el meu parer els avantatges de les bicis elèctriques són molt senzilles d’enumerar; a les ja conegudes de qualsevol bicicleta cal afegir-hi el fet de poder augmentar la distància a recórrer, la desaparició de grans suades, la possibilitat de reduir el temps de trajecte en cas de necessitat, i poder graduar l’esforç físic que hom està disposat a fer segons les circumstàncies de cada moment.

Com a inconvenients en destacaria el pes (acostumen a rondar els 20 kg), el preu, que fa que no vingui de gust deixar-la a l’aire lliure, ni amb un cadenat bo, i el fet d’haver de controlar periòdicament la càrrega de la bateria; l’autonomia de la qual oscil·la entre els 40 i els 90 km en funció de marca i model.

Ara que tinc 11 km de distància fins a Barcelona Regional, continuo pensant que, en el meu cas, la bicicleta elèctrica és, a banda de la més econòmica; la millor i més divertida de les maneres de desplaçar-me, tant per la meva salut, com per la de la resta dels que m’envolten.

Salut i pedals.

Amanida tèbia de fesols amb escabetx de pastanaga.
Per Albert Carbonell

Temps total: entre 50 i 90 minuts en funció dels ingredients.

Aquest és un plat molt refrescant. Un escabetx diferent, més espès i agredolç. Tan es pot fer amb algun peix blau: bonítol, tonyina, verat…o bé amb aviram: guatlles, perdius, coquelets, picantons…En funció de la proteïna escollida el temps de cocció serà diferent, sent major en el cas de l’aviram que variarà també en funció de la mida. El suc sobrant de l’escabetx es pot guardar uns dies o fins i tot congelar, cosa que ens permetrà fer un altre plat amb escabetx molt més de pressa.

©: Albert Carbonell

Per a l’escabetx:

• 1,5 L Suc de pastanaga
• Un bon vinagre (jo en gasto un de poma molt bo: Zapiain)
• 4-5 grans d’all
• 1 Ceba
• 2 Pastanagues
• 5-6 fulles de llorer
• Unes branques de farigola
• 5-6 boles de pebre negre
• Proteïna principal: Guatlles/picantons/ventresca de tonyina/verat…funciona bé amb qualsevol peix blau.

Per a l’amanida de fesolets:

• Fesol cuits (de Santa Pau o similar)
• Ceba tendra
• Tomàquet
• Pebrot verd
• Pastanaga
• Enciam
• Cogombrets en vinagre
• Tomàquets secs

Procediment:

1. Posar a reduir el suc de pastanaga

Primer de tot poseu a reduir el suc de pastanaga. Si feu el liquat, ideal, però si heu comprat un pot de suc de pastanaga i taronja (que us conec) tampoc passa res. La reducció aproximada és fins a la quarta part. Per tant, si comenceu amb 1 litre de suc, aquest s’haurà de reduir aproximadament fins a 0.25L. En funció de la proteïna escollida necessitareu més volum per a cobrir-la, si voleu fer algun ocellet recomano començar amb 2L de suc i tallar les bèsties a quarts, si feu ventresca o similar amb 1L ja feu. Tot i així, si en feu de més es pot congelar el suc final per tornar a repetir la recepta.

2. Picar els ingredients de l’amanida

Mentrestant, aneu picant tots els ingredients de l’amanida i aneu-los avocant en un bol perquè es vagin amalgamant. Com més petits talleu els ingredients, més bona (i cuqui) quedarà l’amanida. La mida ideal seria tallar-ho tot en brunoise, que son cubs d’uns 3 mm. Com major sigui el volum de picadillo, més refrescant serà l’amanida. Una bona proporció seria tenir entre 1.5 i dues vegades més verduretes que fesols.

3. Picar i tallar la resta d’ingredients de l’escabetx

Tallar les pastanagues i la ceba en juliana. Picar els grans d’all que serviran juntament amb les boles de pebre i les herbes per a aromatitzar l’oli de l’escabetx.

4. Rostir/marcar la proteïna principal

Salpebrar i rostir la proteïna principal amb un rajolí d’oli. Si feu tonyina tan sols marcar banda i banda, el verat es pot fer també al forn amb un rajolí d’oli uns 3 minuts a 180ºC.

5. Aromatitzar l’oli de l’escabetx

Sofregir els alls, les herbes i el pebre en un bon raig d’oli generós. Si heu triat carn, ho podeu fer a la mateixa paella de rostir-la. Un cop els alls tinguin un color daurat (marró ja és cremat), afegir el vinagre i reduir 5 minuts. El volum de vinagre és en funció de l’acidesa, si és un vinagre suau de poma, mig gotet de vi, si és un vinagre més potent, menys. És millor fer curt que passar-se. Sobretot, utilitzeu un bon vinagre! Ni el de vino blanco a 0.49€, que serveix per treure la calç, ni el de Mòdena, que és el Comic Sans dels vinagres.

6. Afegir tots els ingredients a l’escabetx

Colar i afegir l’oli aromatitzat amb el vinagre, la proteïna i les verdures en juliana. Deixar a foc mínim i coure en funció de la proteïna (aproximadament 5 min el peix, 30-45 min guatlles, 45 min-1 hora picantons). Tasteu l’escabetx i rectifiqueu si cal de vinagre. En funció de la cocció que necessiteu heu d’haver deixat el suc més o menys reduït. Si us heu passat amb el vinagre o feu justos de líquid, es pot afegir una mica de brou de pollastre (compatible també amb el peix), més suc, vi blanc o aigua, però per anar bé no hauria de caldre.

7. Amanir l’amanida amb l’escabetx i rectificar de sal si cal

Afegir l’escabetx colat necessari per a amanir l’amanida i rectificar de sal. Tant l’amanida com l’escabetx es beneficiaran d’una estona de repòs abans de menjar però també es pot menjar al moment. A l’hora de servir, coleu l’escabetx i afegiu les verdures en juliana al plat.

El suc colat és el que podeu utilitzar per tornar a fer un altre escabetx, en funció del volum podreu fer una cosa o una altra. Si n’ha quedat molt poc podeu fer per exemple uns musclos al vapor i posar-los sense closca a marinar amb l’escabetx per fer un bon aperitiu pel vermut.

També es pot fer un plat més pijo si espesseu l’escabetx amb xantana i emplateu la proteïna sola napada amb aquesta salsa i algunes verdures encurtides.

*Sugerencia de presentación: podeu posar una base d’amanida i a sobre l’escabetx amb les verdures. El de la imatge és amb ventresca de tonyina i sense pastanagues, que m’havia acabat amb l’amanida.

És un plat que aguanta bé a la nevera i que per tant, podeu fer amb escreix i portar-me’n un tupper a BR, per veure si ho heu fet bé.

©: Creative Commons

Salmorejo (no) cordobés.
Per Pablo Hernández.

Temps total: 45 min

Dificultat: molt bàsic (primer de primària)

Un salmorejo diferent però igualment refrescant per si estàs cansat del tetrabric de Mercadona i et vols portar un taper a BR.

Ingredients:

• 600 g de tomàquet
• 80 g de iogurt grec
• 1 ceba
• 1 gra d’all
• pa
• bitxo
• orenga
• farigola
• oli d’oliva verge extra
• sal
• pebre

Procediment:

1. Rentar els tomàquets (pera, cor de bou, de branca, etc. no utilitzar el d’amanida), tallar-los per meitats o quarts i disposar-los en una safata de forn. Afegiu-hi una ceba tallada a trossos, un gra d’all i amaniu-ho amb oli, sal, orenga i farigola. Coure al forn estàtic a 200 °C durant 25-30 minuts.

2. Un cop rostit, aboqueu la barreja directament al got de la batedora (podeu reservar uns quants tomàquets per decorar). Afegiu-hi el pa a poc a poc per obtenir la consistència al gust, podeu aconseguir una crema més cremosa, espessa o directament una sopa si no en poseu. Rectifiqueu de sal i pebre i, si voleu, afegiu-hi una mica de bitxo per donar-li un toc picant. Barregeu-ho tot fins a obtenir una crema homogènia. Serviu el samorejo amb una cullerada de iogurt grec, els tomàquets reservats i unes gotes d’oli. Aquesta recepta es pot preparar amb antelació (no deixar-lo més de 2 dies a la nevera) i servir calenta, tèbia o a temperatura ambient.

Font: Wikipedia

Un Daiquiri inspirat en la Bodeguita del medio i el Floridita.
Per Marc Montlleó.

Algú podria preguntar-se perquè un daiquiri? Fa ja més de dues dècades a les trobades familiars va sorgir la tradició de fer Daiquiris. El meu pare i la seva parella van tenir un fort enamorament amb la Cuba de Fidel i ens van portar als sopars familiars els Daiquiris.

Seguint les passes d’en Hemingway vam adoptar aquesta tradició i alguns patíem el que s’anomena el “Pico del Guajiro” aquella fred que es clava al cervell prenent el que aparentment podria sembla gairebé un ganissat de llimona, això si amb ron i Maraschino.

Aquí la recepta de cara a l’estiu:

Mi Daiquiri de El Floridita

Procediment

1. Afegeix tots els ingredients a la teva coctelera, afegeix abundant gel i agita per uns 15 segons, si ho serviràs straight up pots fer un doble filtrat i servir en una copa de còctel freda, si ho prefereixes sobre gel només cal colar el contingut sobre un got curt

2. Decora con un grill de llima i disfruta

La versió de casa:

Cal tenir un bon ron blanc, suc de llimona, sucre i molt de gel. La versió que fèiem a casa amb batedora on el gel quedava picat com si fos un granissat. Cal servir-lo en copes baixes. He de dir que és perillós perquè passa molt bé i refresca, per tant cal fer-ne un ús raonable.

Bon estiu a tots i bon profit!