
L’aigua no té gust. No en té. No té gust, no té color i no fa olor. El que té l’aigua és una capacitat imperant, o gairebé en diríem una necessitat, d’impurificar-se. Aquesta capacitat de l’aigua de combinar-se amb elements estranys és el que la fa una substància única, vital, imprescindible… i és el que li dóna gust, color i olor. L’aigua de boca, doncs, no és aigua, és aigua Seguir llegint…